Sí, si l'administrador ha activat el mode 'Super Seguretat'.

Només si el virus prové d'una adreça IP xinesa.

Depèn de si l'ordinador té instal·lat Windows o Linux.

Sí, perquè el port 80 és el més insegur de tots.

No, perquè només mira que el port estigui obert, no el contingut de les dades.

Sí, la Taula d'Estats detecta virus automàticament.

El saldo del seu compte bancari.

Quantes hores ha dormit.

Si té un joc pirata al mòbil de casa.

La marca de les seves sabates.

Que està intentant entrar a una web de hacking.

Quina nota traurà a l'examen.

Decidir entre ALLOW (Permetre) o DENY (Denegar) l'accés a un Resource (Recurs).

Fer que Internet sigui gratuït per a tothom.

Crear una xarxa sense cables.

Eliminar la necessitat d'utilitzar contrasenyes.

Monitoritzar les hores de recerca de seguretat de l'administrador.

Substituir a l'usuari en la presa de decisions.

Un dispositiu que només serveix per emmagatzemar dades en el núvol.

Un botó físic que s'encén per protegir l'ordinador de sobreescalfament.

Una eina per monitoritzar el consum elèctric dels servidors.

Un protocol de xarxa per assignar adreces IP automàticament.

Una barrera lògica que separa una xarxa de confiança d'una xarxa no segura.

Un programari per accelerar la velocitat de la fibra òptica.

El bloquejarà perquè no corresponen a cap sessió iniciada des de dins.

L'atacant veurà el nom de l'administrador.

S'enviarà un SMS a l'atacant.

Funcionarà perfectament com en un Stateless.

El tallafocs li obrirà tots els ports.

El tallafocs s'autodestruirà.

Eliminar els servidors.

Separar i controlar diferents tipus de trànsit dins d'un mateix canal.

Tallar el cable en trossos petits.

Barrejar tot el trànsit.

Que cada usuari tingui un tallafocs físic propi.

Fer que la xarxa funcioni més lenta.

No permet el pas de cap paquet de dades.

Consumeix massa energia elèctrica.

No té memòria i no sap si un paquet forma part d'una conversa ja establerta.

Només funciona amb cables de fibra òptica.

És extremadament lent en l'anàlisi.

Requereix una connexió constant a Internet per funcionar.

L'usuari de l'aplicació i el sistema operatiu.

L'adreça IP (origen/destí) i el port (TCP/UDP).

L'historial de navegació de l'usuari.

La presència de paraules clau dins del missatge.

El contingut de la motxilla o el fitxer adjunt.

El temps que el paquet ha trigat a viatjar.

Xifrar el contingut del paquet per enviar-lo per Internet.

Eliminar la capçalera IP per protegir la privacitat.

Decidir si permet el pas o el bloqueja basant-se en un conjunt de regles.

Comprimir les dades per estalviar amplada de banda.

Reenviar el paquet a tots els ports de la xarxa per defecte.

Canviar l'adreça MAC de l'emissor per seguretat.

Anota les connexions actives i deixa passar les respostes automàticament.

Esborra tota la informació cada 5 segons per seguretat.

Només permet connexions que venen des de l'exterior.

Anota cada vegada que un ordinador s'apaga.

Guarda les contrasenyes dels usuaris que naveguen.

Substitueix les regles ACL per complet.