Redueix el temps de desenvolupament i minimitza els costos del projecte.

Elimina la necessitat de realitzar proves d'acceptació per part dels usuaris.

Millora la qualitat del codi, facilita el procés de refactorització (optimitzacions o millores) i proporciona una cobertura de proves més gran.

Simplifica la integració de diferents components del sistema.

@ParameterizedTest
@CsvSource({"5,5", "10,20", "9384,12384"})
void getWidth_OK(int width, int height) {
   Matrix m = new Matrix(width, height);
   Assertions.assertEquals(width, m.getWidth());
}

@ParameterizedTest
void getWidth_OK() {
   Matrix m = new Matrix(width, height);
   Assertions.assertEquals(width, m.getWidth());
}

Cap opció és correcta.

@ParameterizedTest
@XmlSource({"<5></5>", "<10></20>", "<9384></12384>"})
void getWidth_OK(int width, int height) {
   Matrix m = new Matrix(width, height);
   Assertions.assertEquals(width, m.getWidth());
}

Executar proves d'integració només en el final del cicle de desenvolupament.

Automatitzar la construcció i l'execució de proves en un entorn d'integració (com per exemple GitHub), on diverses branques es podrien reintegrar al main.

Utilitzar múltiples branques de codi per a cada desenvolupador de l'equip.

Realitzar inspeccions de codi manualment abans de cada nova versió.

El conjunt de proves que un desenvolupador de software executa a mà, provant totes les opcions de l'aplicació i apuntant en una llibreta el que funciona i el que no. 

El conjunt de proves que un beta-tester o QA executa a mà, provant totes les opcions de l'aplicació i apuntant en una llibreta el que funciona i el que no. 

Un conjunt d'eines que se solen integrar amb l'entorn de desenvolupament i que faciliten la creació, execució i anàlisi de les proves unitàries. JUnit és el que hem fet servir a classe.

Una funció de l'IDE que ja ve incorporada per defecte i que, de forma automàtica i sense escriure cap línia de codi, permet comprovar que les aplicacions que s'estan desenvolupant funcionen correctament.

Augmenta la complexitat i la dificultat de mantenir el codi.

Millora la confiança en el codi i facilita la detecció precoç d'errors.

Redueix la necessitat de realitzar proves d'acceptació per part dels usuaris.

Simplifica el procés d'instal·lació de complements necessaris per al desenvolupament. 

Trobar tots els errors que han comès els programadors del sistema operatiu en el qual estem treballant. 

Optimitzar el rendiment de l'aplicació, donat que les proves unitàries sempre acceleren la velocitat a la qual s'executa el codi. 

Verificar el correcte funcionament d'una part del codi de l'aplicació, mitjançant la prova (normalment) de mètodes per comparació de la sortida esperada i la real.

Provar la integració entre diferents components de l'IDE, per exemple: comprovar que l'IntelliJ no es trenca quan instal·lem un plugin nou.

Definir clarament els requisits i el resultat esperat del codi abans de la seva implementació, és a dir, que les necessitats es tradueixen a codi font, evitant ambigüitats o males interpretacions. 

Definir vagament els requisits i alguns resultats esperats abans de la seva implementació, és a dir, que les necessitats es tradueixen a codi font, però amb ambigüitats i possibles males interpretacions. 

Deixar preparat tot el codi font de l'aplicació, per tal de poder desenvolupar les proves i comprovar que el codi funciona correctament. Si les proves no funcionen a la primera, es considera que no s'ha aplicat bé el TDD i cal programar de nou des de zero només aquelles parts que han fallat. 

Deixar preparat tot el codi font de l'aplicació, per tal de poder desenvolupar les proves i comprovar que el codi funciona correctament. Si les proves no funcionen a la primera, es considera que no s'ha aplicat bé el TDD i cal començar a programar tot el projecte de nou des de zero. 

Detectar i resoldre problemes d'integració del codi com més aviat millor (per exemple, quan es vol fer un "pull request" cap a la branca "main"). 

Minimitzar el temps de desenvolupament en la fase inicial del projecte.

Optimitzar el rendiment de l'aplicació durant el procés de desenvolupament.

Incrementar la cobertura de proves de l'aplicació amb cada nova funcionalitat.

Redueix els conflictes d'integració entre branques, millora la qualitat del codi i augmenta la confiança en el producte final.

Elimina la necessitat de realitzar proves de regressió en el procés de desenvolupament.

Augmenta la productivitat de l'equip de desenvolupament i minimitza els riscos de seguretat.

Simplifica la gestió de projectes i reduïx els costos de manteniment del codi.