el

treball a domicili es mantingué en alguns oficis, especialment en aquells poc

modificats pel canvi tècnic o en els que les màquines necessàries eren

rudimentàries; amb freqüència, els empresaris utilitzaren de forma

complementària treball d’artesans domèstics i treball fabril

després

dels anys vuitanta del segle XVIII el nombre de treballadors domèstics disminuí

ràpidament, de manera que a inicis del segle XIX ja eren un col.lectiu marginal

en el

sector tèxtil, els treballadors a domicili desapareixeren en els darrers vint

anys del segle XVIII, però continuaren sent un col.lectiu important en la resta

de sectors industrials britànics almenys fins a mitjans del segle XIX