fou molt important, ja que el creixement d’aquesta variable assolí una intensitat superior fins i tot al que ha estat habitual al llarg del segle XX

fou moderat perquè els sectors més dinàmics –cotó, ferro, construcció de maquinària- eren inicialment petits

fou moderat perquè les indústries tradicionals i l’agricultura tingueren taxes de creixement de la producció negatives en un context de rendiments decreixents degut al creixement de la població. Tot i que el cotó i el ferro eren, ja des de finals del segle XVIII, els sectors més grans de l’economia britànica, el seu creixement no aconseguí compensar del tot el declivi de la resta de l’economia.