Equilibri entre autoritat i responsabilitat.

Descentralització de responsabilitats.

Especialització de funcions.

Unitat de comandament i direcció.

Sistema d'organització del treball que interrelacionava en major grau el factor humà i l'empresa totalment, de manera que no sols organitzava el treball, sinó la globalitat de la companyia. D'aquesta manera, donava importància a les diferents funcions del procés de direcció, en distingia les funcions (planificació, organització, gestió i control) i oferia pautes per poder organitzar-les.

L'atenció de l'empresa cap al treballador és essencial perquè se senti emocionalment satisfet i això repercuteixi positivament en la productivitat

racionalitzar el treball, és a dir, eliminar els temps morts i marcar els moviments justos que havia de fer cada treballador, amb la finalitat d'augmentar la productivitat.

L'ésser humà no es pot programar com una màquina.

Hi ha incentius diferents dels materials i dels objectius de caràcter social (a banda de maximitzar el benefici).

Jerarquia ben definida.

Remuneració equitativa i satisfactòria.

defensava l'existència d'una oficina tècnica dedicada exclusivament a organitzar les tasques dels treballadors, que només havien de complir el que estava determinat prèviament, sense cap opció a la creativitat ni a la improvisació.

Anàlisi i disseny de càrrecs i tasques.

Incentius salarials basats a la producti­vitat.

Remarcava la necessitat d'una estructura jerarquitzada a la qual s'admetés la unitat de comandament, és a dir, en la qual cada persona depengués d'un únic superior. 

A partir de les crítiques al taylorisme, entre el 1915 i el 1930 es van intentar buscar alguns mètodes per solucionar els punts febles d'aquest sistema (monotonia al treball i fatiga dels treballadors). L'objectiu era fer el treball més humà.