Cap de les anteriors

XSD no necessita ser escrit en XML.

XSD és més fàcil d'escriure que DTD

XSD permet definir tipus de dades complexes

Cap de les anteriors.

Evitar conflictes de noms entre elements i atributs.

Validar l'estructura d'un document XML

Definir el tipus de dades dels elements

Definir el nom que tindrà el meu document XML dins la meva base de dades.

Diferenciar etiquetes que es diuen igual però que signifiquen coses diferents.

Diferenciar etiquetes que es diuen diferent però signifiquen coses iguals.

Definir el nom que tindrà el meu document XML dins el meu ordinador.

És l'indicador que donem a l'arrel per a informar que farem servir un espai de noms anomenat "xmlns" sobre les etiquetes que tingui a dins.

És un atribut que donem a l'arrel i que és obligatori posar sempre.

És un atribut que donem a l'arrel però que és opcional.

És la forma que tenim d'indicar a l'analitzador sintàtic que farem servir un espai de noms.

<h:examen></h:examen>

<examen></h:examen>

<h:examen></examen>

<examen:h></examen:h>

xml:ns

namespace

xml:namespace

xmlns

Definir la sintaxi d'un document XML.

Definir el funcionament d'un document XML.

Emmagatzemar les dades d'un document XML.

Definir la gramàtica d'un document XML.

Els atributs es poden marcar com a requerits.

Els atributs poden contenir altres etiquetes.

Els atributs sempre han de tindre un nom.

Els atributs sempre tindran un tipus de dada.

Permet definir els elements i atributs que apareixen a un document.

Permet treballar amb elements complexos i establir condicionals.

Permet definir només 4 tipus de dades: int, float, boolean i string.

Permet definir la jerarquia i l'ordre d'aparició dels fills d'un node.

+ serveix per a indicar exactament un.

? serveix per a indicar que es requereix com a mínim un element.

* serveix per a indicar des de zero fins a infinit.

No posar res (modificador buit) indica que s'accepta zero o una aparicions de l'etiqueta.