Distribueixen els recursos econòmics entre els diferents departaments de l’empresa.

Assignen càrrecs i responsabilitats entre els empleats.

Cada any han de decidir quines modificacions fan en els vehicles que comercialitzen per innovar i mantenir-se en el mercat.

Han de revisar tots els costos i controlar els ingressos.

Factors que condicionen l’actuació de l’empresari i, per tant, de l’empresa (des de la normativa governamental fins alsclients o proveïdors).

L’entorn es pot dividir en entorn general, aquell que afecta totes les empreses en general (aspectes legals, polítics, etc.) i en entorn específic, aquell que afecta d’una manera més específica cada empresa (proveïdors, clients, etc.).

Béns econòmics de l’empresa. Es pot diferenciar entre els béns que formen el capital no corrent, tots els que duren més d’un exercici econòmic (maquinària, mobiliari d’oficina com ara taules i cadires, programes informàtics, patents, etc.), i els béns que formen el capital corrent, tot el capital que es renova cada exercici i que depèn del cicle d’explotació (primeres matèries, material d’oficina com ara bolígrafs o fulls, etc.).

és la unitat econòmica de producció que combina els diferents factors productius (recursos naturals, treball i capital) per crear béns i serveis que posa a disposició dels consumidors. Tot això és organitzat i coordinat per la direcció d’aquesta que actua sempre sota condicions de risc.

Conjunt de relacions d’autoritat, de coordinació i de comunicació que configuren l’activitat del grup humà entre si i amb l’exterior. Aquesta estructura està definida per l’empresari.

Persones físiques o jurídiques (societats) que tenen una vinculació directa amb l’empresa (des dels propietaris delcapital, socis o accionistes, fins als treballadors, tant administradors o directius com empleats).