Mot llatí que ha canviat parcialment fins a arribar al català.

Mot llatí que ha passat al català amb moltes alteracions fonètiques.

Mot llatí que ha passat al català sense gaires canvis fonètics.

Mot llatí que ha donat dues formes en català, una de patrimonial i una altra de culta.

Nimfa famosa de l'Avern, mare d'Ascàlaf.

Ciutat emmurallada de Sicília, proper a un llac d'aigües profundes.

Llac proper a Nàpols on es creia que hi havia una de les portes de l'Infern, llar de la nimfa Orfne.

La caçadora, una deessa verge.

Filles d'Aqueloos, amigues de Prosèrpina, que van voler tenir ales per cercar-la pel mar.

Tres divinitats femenines que, filant, controlen l'inici i el final de la vida dels mortals i els esdeveniments i el destí de tothom, mortals i immortals.

El fill volador de Venus.

La ciutat banyada per dos mars.

La sobirana del món de les tenebres, l'esposa poderosa del rei dels inferns.

Fill del riu Aqueront i d'Orfne, una de les nimfes més famoses de l'Avern. Va veure com Prosèrpina menjava magrana, la va delatar i aquesta el va transformar en un mussol.

miles, -itis (m)

augur, -uris (m.)

conclaue, -is (n.)

frons, frontis (f.)

grauitas, -atis (f.)

foedus, -eris (n.)

fronto, -onis (m.)

amnis, -is (m.)

grex, gregis (m.)

lupanar, -aris (n.)

amor, -oris (m.)

messis, -is (f.)

frater, fratris (m.)

onus, -eris (n.)

clades, -is (f.)