Segons Kant, capacitat d’actuar per la representació de les lleis o principis. Kant la identifica amb la raó pràctica, ja que per derivar les accions de les lleis, s’exigeix la raó.

Segons Plató, coneixement dialèctic, saber, ciència, Coneixement. El coneixement superior, la contemplació de les Idees pures i perfectes.

Pauta de l'utilitarisme per determinar la bondat d'una acció. Determina si una acció és bona o és dolenta. Per a Mill és solidària (social) i es diferencia de l'acontentament (plaer purament personal).

Segons Aristòtil, és la capacitat que té un ésser d’esdevenir un altre.

Teoria segons la qual és possible millorar la raça. Plató creu que és possible millorar la ciutat casant entre ells els millors elements de les classes superiors.

Concepte segons el qual el coneixement per Plató és un re-coneixement, un record. L’ànima ha contemplat, en una vida preterrenal, les idees. En encarnar-se en un cos, l’ànima oblida tots els coneixements apresos en aquesta existència anterior a la vida terrenal. Cada cop que l’ànima adquireix un nou coneixement no fa sinó recordar el que ja abans havia après.

Per Kant, la unió perfecta entre la virtut (actuar per deure) i la felicitat. Com que en aquest món qui actua bé no sempre és feliç, Kant postula l'existència de Déu i la immortalitat per fer possible aquesta unió.

Creença raonable, creença. La facultat que té l'ànima de percebre les realitats sensibles en elles mateixes (i no d'imaginar-se-les) i de creure que aquestes realitats constitueixen el que hi ha. La creença forma amb la imaginació una opinió.

Plató sosté, en connexió amb la seva teoria de les idees, que aprendre consisteix a «recordar», i que el coneixement és un record de l'ànima del món de les Idees. *S

Coneixement dialectic, saber, ciència, Coneixement. El coneixement superior, la contemplació de les Idees pures i perfectes.