Segons Hume, proposicions que provenen de l'experiència i que no impliquen una necessitat lògica. El seu nivell cognoscitiu és anomenat "creença". Son probables.

Terme que, en general i etimològicament, significa ‘‘justificació de Déu’’. En filosofia i teologia es la justificació o exculpació del fet que Déu hagi creat un món on hi ha el mal.

Que està més enllà dels límits de qualsevol coneixement sensible.

Segons Hume, nivell cognoscitiu propi de les qüestions de fet. Es tracta d'un tipus de coneixement merament probable o moral i que no es pot demostrar cert, però que és suficient perquè l'home pugui actuar en la seva vida ordinària.

Terme que prové del grec que significa honor i govern. Segons Plató és el govern dels militars, els quals se solien regir per codis d’honor.

Concepció imaginària d’una societat ideal. Etimològicament significa 'lloc que no existeix'. Acostumen a ser exemples de discursos ideològics que tracten sobre una realitat futura desitjable.

Doctrina filosòfico-científica que considera que els fenòmens no depenen necessàriament d’una causa, o almenys una part d’ells.

Autèntic coneixement, coneixement absolut, el de la intel·ligència. És el tipus de coneixement que s’ocupa del món de les idees.

Característica que Kant atribueix a aquella moralitat que no es determina a si mateixa sinó que ve determinada pels altres.

Raonament erroni que pretén derivar l’haver de ser (un deure) de l’és (un fet).