Lloc o estat imaginari on tot és oposat a una situació ideal. Constitueix una projecció amplificada d’aspectes reals, com la tecnologia, fins a construir models de societat dominats per variants del totalitarisme, el caos o l’autodestrucció.

Coneixement demostratiu, pensament discursiu, enteniment, pensament.

En la tradició òrfica i pitagòrica va unit a la metempsicosi o transmigració de les ànimes, designant en aquest cas el record de les vides anteriors.

Sistema astronòmic que situa el Sol en el centre de l’Univers.

Religió d’influència iraniana, segle III d.C. que nega la responsabilitat humana pels mals comesos, ja que creu que aquests no eren producte del lliure albir, sinó del domini de les forces del mal sobre la nostra vida. El cosmos s’explica com una batalla entre les forces del bé (la llum) i les forces del mal (la foscor).

Sistema polític que reuneix en mans d’un grup o partit polític tots els poders de l’Estat, no permet l’actuació d’altres partits, imposa la seva ideologia en tots els ordes de la vida del país i viola els drets humans en profit de la raó d’estat.

En grec, Plaer

Teoria sobre l’origen i la naturalesa dels éssers vius segons la qual aquests han estat sempre com són ara, romanen sempre inalterables, sense que pateixin canvis o transformacions.

Per a qualsevol grec i també per a Plató és el principi vital que anima el cos. A la República e Plató és sinònim d’intel·ligència.

És el món de les idees, que només pot ser conegut per la raó, per oposició al món sensible que és conegut a través dels sentits.