Cultura entesa com a educació.

Terme utilitzat per referir-se a la Bíblia, és a dir, el conjunt de llibres canònics del judaisme i el cristianisme.

Concepció religiosa, mitològica o filosòfica que explica l’origen i la formació del món.

Deriva del grec i significa: Poder. 

Virtut, excel·lència, o positiva qualitat humana, que a la Grècia clàssica s’associava inicialment a l’origen noble i més tard es va relacionar amb l’aprenentatge i la possessió del coneixement.

El conjunt de ciutadans, el poble.

Raonament en el que una afirmació i la seva negació s’impliquen mútuament.

Concepció epistemològica que defensa la possibilitat del coneixement i de la capacitat de la raó per accedir a la veritat.

Posició epistemològica que considera que el coneixement depèn de diferents circumstàncies (històriques, culturals...) i, conseqüentment, no existeix la veritat absoluta i objectiva.

Principi elemental de tot el que hi ha.