Les cèl·lules que s'obtenen són genèticament diferents entre elles gràcies a la reducció de cromosomes i a la recombinació genètica.

A partir de l'espermatogonia s'obté un gàmeta, les altres cèl·lules degeneren.

A partir de l'espermatogònia s'obtenen 4 cèl·lules.

Les cèl·lules que s'obtenen són diploides.

És un procés que es dona per meiosi.

El procés triga anys des de que comença fins que finalitza.

És un procés que es dona per mitosi.

El procés té una durada de dies.

Tots els gàmetes que s'obtenen porten el cromosoma Y.

És el procés pel qual s'obtenen els gàmetes femenins.

El gàmeta resultant és genèticament diferent de la cèl·lula a partir de la qual s'ha format.

És un procés en el qual s'obtenen 4 gàmetes, genèticament diferents entre ells.

El procés es dona per mitosi.

A partir de les dos cèl·lules que s'han format en la meiosi-I s'obtenen 4 cèl·lules en la meiosi II.

És una divisió reduccionista, on es formen cèl·lules haploides.

En la meiosi-II és on es dona la recombinació genètica, de manera que obtenim gàmetes diferents entre ells.

La meiosi II és la divisió del nucli dels gàmetes. La divisió del citoplasma és molt diferent en òvuls i espermatozoides.

En la meiosi-II s'obtenen cèl·lules diploides, tal com passa en la mitosi.

En la meiosi-II s'otenen gàmetes diferents entre ells.

La meiosi-I és una divisió reduccionista.

En la meiosi-I s'obtenen 2 cèl·lules filles diploides (igual que la cèl·lula de la que provenen) però que no tenen la mateixa informació genètica de la cèl·lula de la que provenen.

En la meiosi-I obtenim 4 cèl·lules haploides, que tenen la meitat de la informació de la cèl·lula de la que provenen.

En la interfase anterior a la meiosi-I s'ha donat la replicació de l'ADN, de manera que momentàniament hi ha hagut una cèl·lula tetraploide (amb 4 còpies de la informació genètica).

En la profase de la meiosi-I és on es dona la recombinació genètica.

La meiosi-I ens seveix per cicatritzar ferides.

La meiosi-I la regulen la parella de centríols que trobem en la cèl·lula en aquest moment. 

Són la unitat fonamental de la doble hèlix d'ADN però no de la cromatina ni dels cromosomes.

 Són la unitat fonamental de l'ADN.

Estan formats per un sucre de 6 carbonis, una base pentosada i un grup fosfat.

Només hi ha una parts d'aquests (la base nitrogenada) que porta la informació genètica.

Estan formats per una pentosa, una base nitrogenada i un grup fosfat.

Rudolf Virchow

Antonie Van Leewenhoek

Matthias Schleiden

Theodor Schwann

Robert Hooke

Aquest cariotip correspon a una noia.

Aquest cariotip presenta 2 cromosomes X molt llargs.

Aquest cariotip no presenta cap anomalia genètica.

Aquest cariotip presenta 3 cromsomes 21.

Aquest cariotip correspon a un noi.

Aquest cariotip presenta una anomalia genètica.

És un líquid gelatinós ple de biomolècules.

S'anomena citoplasma.

S'anomena nucleoplasma.

Es troba a l'interior de la cèl·lula, extern al nucli.

S'anomena nuclèol.

Es troba en l'interior del nucli.