associades al reticle endoplasmàtic llis i implicats

en la síntesi proteica

implicades en els processos de digestió cel·lular

mitjançant la seva fusió amb els endosomes.

generades a partir de la cara cis de l'aparell de

Golgi.

associades al reticle endoplasmàtic rugós i implicats

en la síntesi proteica.

la direcció del transport o circulació de macromolècules per l'interior de la cèl·lula.

la formació dels lisosomes.

la síntesi de lípids de membrana i la desintoxicació de diferents drogues o verins.

la modificació covalent de proteïnes mitjançant processos de glicosilació o sulfactació.

tenen el mateix origen que els lisosomes.

les crestes mitocondrials de la membrana mitocondrial externa permeten una major superfície per a la localització dels complexes proteics implicats en el transport d'electrons i fosforilació oxidativa per l'obtenció d'ATP.

la membrana mitocondrial externa i interna difereixen força en el contingut lipídic implicat en el transport dels diferents soluts que s'intercanvien entre citoplasma i matriu mitocondrial.

són orgànuls que contenen el seu propi ADN.

l'axonema i el corpuscle basal.

el centrosoma i l'endosoma.

els cilis i els flagels.

el centrosoma i el corpuscle basal.

el nuclèol es correspon a una zona nuclear on s'estan sintetitzant els ARNm.

els porus nuclears són més abundants en cèl·lules amb baixa activitat de síntesi proteica.

el procés de transcripció té lloc al citoplasma.

la membrana nuclear està formada per una doble membrana amb discontinuïtats anomenades porus nuclears.

enzims lipídics implicats en el metabolisme cel·lular.

només orgànuls citoplasmàtics deteriorats.

enzims hidrolítics implicats en la digestió de material extracel·lular.

enzims oxidatius implicats en la desintoxicació de la cèl·lula, com per exemple, transformant el peròxid d'oxigen en aigua.

els filaments d'actina i els filaments intermedis.

només els filaments d'actina.

els microtúbuls i els filaments intermedis.

els microtúbuls i els filaments d'actina.

la capacitat dels lípids que la formen de moure's en el pla de la membrana.

la capacitat de les proteïnes de moure's d'una monocapa a altra de la membrana.

la capacitat de les proteïnes que la formen per transportar molècules d'un costat a l'altre de la membrana.

la diferent composició lipídica i proteica de les dues monocapes que la formen.

els components de la matriu extracel·lular són

produïts i secretats localment per cèl·lules del propi teixit.

la matriu extracel·lular difereix en els diferents

teixits.

la matriu extracel·lular és una estructura implicada en la supervivència i proliferació de les cèl·lules del teixit.

la matriu extracel·lular només proporciona suport

estructural al teixit.

la fagocitosi té lloc només en cèl·lules especialitzades mentre que la pinocitosi té lloc en totes les cèl·lules de l'organisme animal.

el procés d'endocitosi representa la sortida de macromolècules en la cèl·lula.

el procés d'exocitosi representa la sortida de macromolècules en la cèl·lula.

els lisosomes secundaris són orgànuls citoplasmàtics que resulten de la fusió d'un lisosoma primari amb un endosoma o fagosoma.