El propòsit d'aquesta activitat és mostrar un exemple en què la sortida d'un programa esdevé l'entrada d'un altre, i perquè és interessant diferenciar si el programa serà interactiu o no en el moment de crear-lo.

Primer pas:

Feu un programa que llegeixi un nombre enter n i generi una llista amb n nombres enters aleatoris entre 0 i 100, un en cada fila. La sortida ha de ser el fitxer sense cap altra dada.

Segon pas:

Deseu la sortida de l'execució en un fitxer.

Tercer pas:

Utilitzeu aquest fitxer per a calcular el màxim de N nombres (amb N una constant definida prèviament menor o igual a la quantitat de nombres del fitxer).

Pista: utilitzeu la instrucció input() amb un argument en demanar cada nombre. Per exemple:

Comproveu (fent servir una N petita) que realment troba el màxim.

Quart pas:

Modifiqueu el programa del primer pas, de manera que doni “instruccions” a l'usuari. Indiqueu que ha d'entrar un nombre enter positiu. Feu que abans de la sortida de cada nombre indiqui la seva posició. Per exemple:

Posició 1: 23

Posició 2: 45

Cinquè pas:

Quin és el resultat si ara intenteu utilitzar la sortida del primer programa per calcular el màxim?