Remarcava la necessitat d'una estructura jerarquitzada a la qual s'admetés la unitat de comandament, és a dir, en la qual cada persona depengués d'un únic superior. 

Hi ha incentius diferents dels materials i dels objectius de caràcter social (a banda de maximitzar el benefici).

Sistema d'organització del treball que interrelacionava en major grau el factor humà i l'empresa totalment, de manera que no sols organitzava el treball, sinó la globalitat de la companyia. D'aquesta manera, donava importància a les diferents funcions del procés de direcció, en distingia les funcions (planificació, organització, gestió i control) i oferia pautes per poder organitzar-les.

Descentralització de responsabilitats.

Jerarquia ben definida.

Anàlisi i disseny de càrrecs i tasques.

defensava l'existència d'una oficina tècnica dedicada exclusivament a organitzar les tasques dels treballadors, que només havien de complir el que estava determinat prèviament, sense cap opció a la creativitat ni a la improvisació.

racionalitzar el treball, és a dir, eliminar els temps morts i marcar els moviments justos que havia de fer cada treballador, amb la finalitat d'augmentar la productivitat.

L'ésser humà no es pot programar com una màquina.

Unitat de comandament i direcció.

Especialització de funcions.

A partir de les crítiques al taylorisme, entre el 1915 i el 1930 es van intentar buscar alguns mètodes per solucionar els punts febles d'aquest sistema (monotonia al treball i fatiga dels treballadors). L'objectiu era fer el treball més humà. 

Remuneració equitativa i satisfactòria.

L'atenció de l'empresa cap al treballador és essencial perquè se senti emocionalment satisfet i això repercuteixi positivament en la productivitat

Incentius salarials basats a la producti­vitat.

Equilibri entre autoritat i responsabilitat.