Per tal d'inhibir una resposta, com més relacionat estigui l'estímul amb la resposta a inhibir, més fàcil serà de dur a terme la inhibició.

La inhibició de les

respostes és una funció executiva que carrega d'informació a la memòria de

treball, perquè li fa pensar contínuament en tot allò que cal inhibir de

l'entorn.

És bo que els entrenaments en estratègies de memorització incloguin components metamemorístics.

Si una alumna de primer de doble titulació té la habilitat de, quan algú diu una paraula, dir-la com si la llegís al revés (exemple, si tu li dius pilota, ella et contesta "atolip"), és perquè té una bona memòria:

Si em costa parar atenció a diverses coses simultàniament, tinc un problema d'atenció:

La metamemòria es refereix a:

De quina manera la informació circula pels diferent magatzems de memòria?

Des de les teories del processament de la informació, i en concret des de la teoria dels magatzems de memòria, se sosté que:

1.

Si et demano que comparis en què són iguals i en què es diferencien un xiclet d'una mandarina, i llavors anoto quantes categories de comparació has utilitzat (per exemple, són de diferent color, tots dos serveixen per mastegar...), estic utilitzant una tasca per mesurar la teva flexibilitat cognitiva que podríem anomenar de tipus: