El protoxilema permet acompassar el creixement dels teixits veïns

El protoxilema es forma abans que el metaxilema

El metaxilema està format per vasos amb puntejadures més àmplies

L'especialització cel·lular del parènquima limitant és el que permet que adquireixi una funcionalitat oposada: per exemple l'epidermis que fa funcions de barrera i pas. 

Es distingeixen 3 tipus cel·lulars bàsics basats en la paret cel·lular: parènquima, col·lènquima i esclerènquima.

Hi ha teixits compostos com el xilema, el floema i el parènquima limitant.

Hi ha teixits primaris simples com el col·lènquima, l’esclerènquima i el parènquima.

Pot regular el diàmetre del vas pressionant a nivell de les puntejadures

Forma les tíl·lides a través de secretar osmòlits a l'interior del vas

Contribueix a protegir dels embolismes

Permet el reompliment dels vasos a través de la secreció d'osmòlits

Les cèl·lules ordinàries o pavimentoses de l'epidermis del brot estan polaritzades ja que acumulen cutícula només en la paret externa

L'epidermis del brot conté estomes per fer intercanvi de gasos 

L'epidermis tant del brot com de l'arrel està cutinitzada per evitar la pèrdua i captació d'aigua

L'epidermis de l'arrel conté pèls radiculars per augmentar la superfície de contacte amb el sòl i afavorir així la captació d'aigua i nutrients

Les perforacions es troben als vasos i a les traqueides

Les perforacions simples dels elements del xilema faciliten un major flux i les perforacions amb plaques foraminades o reticulades ofereixen més resistència 

Les puntejadures areolades i les areolades amb torus ofereixen més resistència a al col·lapse del vas en les zones de les puntejadures

Les gimnospermes presenten puntejadures areolades amb torus el que els hi dóna un avantatge adaptatiu a les zones fredes on la disponibilitat d'aigua és baixa

L'esclerènquima forma fibres les quals no presenten paret secundària però sí que estan lignificades

Col·lènquima i esclerènquima són teixits que presenten funcions de sosteniment

El col·lènquima es troba en teixits joves, ja que al ser plàstic permet acompassar el creixement de les cèl·lules veïnes mentre ofereix suport estrucural

El xilema de les angiospermes conté vasos (unió de tràquees) i traqueides, permetent combinar-los segons les necessitats dels òrgans de la planta

Les traqueides, les quals són els elements conductors del xilema en les gimnospermes, són elements unicel·lulars.

Tràquees i traqueides presenten paret secundària, però mantenen zones de paret primària (puntejadures) per on es dóna la difusió de l'aigua

Tràquees i traqueides presenten perforacions en les parets transversals per afavorir el transport de l'aigua sense obstacles.

El parènquima de farciment es troba a la medul·la i còrtex de tiges i la única funció que se li ha atribuit és la d'ocupar un espai i no deixar-lo buit, contribuint a la funció final mecànica de la tija

L'organització geomètrica de les cèl·lules que conformen l'aerènquima otorga resistència mecànica a l'òrgan en qüestió (per exemple tiges o fulles)

El parènquima de farciment té una densitat cel·lular elevada i per tant no deixa espais entre les cèl·lules