Moviment religiós que sorgí a Grècia durant els s. VI i V aC. Afirmava l’origen i la natura divins de l’ànima humana i que aquesta es trobava presa en el cos. També sostingué que la vida era una condició impura, de la qual l’ànima, a través de successives reencarnacions (metempsicosi) i després d’obtenir la puresa —gràcies a ritus d’iniciació i a l’ascetisme que prescrivia, havia d’alliberar-se per tornar a la seva condició divina.