Concepte segons el qual el coneixement per Plató és un re-coneixement, un record. L’ànima ha contemplat, en una vida preterrenal, les idees. En encarnar-se en un cos, l’ànima oblida tots els coneixements apresos en aquesta existència anterior a la vida terrenal. Cada cop que l’ànima adquireix un nou coneixement no fa sinó recordar el que ja abans havia après.