Segons Hume, proposicions que es limiten a operar sobre continguts ideals (Regne propi de les ciències formals: geometria, àlgebra), sense referir-se al que existeix o pot existir. S'obtenen bàsicament com a conseqüència del principi de no contradicció, i és l'únic àmbit en el qual es dóna una certesa demostrativa i donen lloc al coneixement en sentit estricte.