Inicialment va ser considerat de naturalesa divina. Aristòtil va adoptar aquest terme per a designar un cinquè element, subtil i diví, o quinta essència, amb el qual estarien formats el cel, els astres i, en general, el món supralunar, i es distingiria dels quatre elements (terra, aigua, aire i foc) que formen l'esfera sublunar pel fet de ser incorruptible i inalterable.