Idiosincràsia: el concepte s'aplica a l'estat de l'art o "status quo" dels programadors o qualsevol persona que hagi de programar fent ús d'un llenguatge de programació d'alt nivell. La idiosincràsia és indispensable que hi aparegui al curriculum vitae d'un aspirant, per tal que les empreses puguin determinar com encaixarà aquesta persona dins un equip tècnic multidisciplinar. 

Polimorfisme: prové del Grec "polis" (que significa policia) i "morfo" (que significa lleig o desagradable), i bàsicament es fa servir per a definir als integrants del comitè internacional de programadors experts (CIPE) que vetllen perquè es compleixin les regles de la programació i evitar que aparegui codi font mal escrit a GitHub o altres plataformes públiques.

Modularitat: la capacitat de separar el disseny d'una aplicació o programa en peces, que són independents però que poden col·laborar entre si. La idea és facilitar que es puguin canviar peces per unes altres, alhora que es facilita que hi puguin treballar diverses persones dins l'aplicació.

Encapsulació: només aplica quan una de les classes es diu "Càpsula" i hi hereten altres classes com "Píndola", "Comprimit" o "Pastilla".