Segons S. Mill, sentiment que tots els éssers humans posseeixen en proporció a les seves facultats superiors. És el que ens fa rebutjar els plaers purament animals i preferir els intel·lectuals, encara que ens portin més preocupacions.

Segons S. Mill, qualitat moral d’excel·lència humana lligada a la necessitat de sentir-se admirat i estimat (buscant l’excel·lència) i al desig d’estar amb els altres (una mena d’instint social).

Terme grec per referir-se a la felicitat com a bé suprem. Literalment significa 'tenir un bon dimoni', és a dir, gaudir d’un geni, caràcter o manera d’ésser pel virtut del qual es pot ser feliç i pròsper.

Segons Kant, actuar de forma que els nostres actes concordin amb la llei, però per motivacions independents d'aquesta (interès). No es considera un acte moral.

Segons S. Mill, benestar lligat a la felicitat. L'utilitarisme fonamenta la felicitat en la seva consecució. 

Segons Kant, és l'imperatiu on la finalitat desitjada no es troba dins de la nostra naturalesa (exemple: si vull aprendre a conduir, he de fer “x”). Aquest també s’anomena imperatiu de sagacitat i no té res a veure amb la moralitat. 

Segons Plató, és el món de les idees, que només pot ser conegut per la raó, per oposició al món sensible que és conegut a través dels sentits.

Segons Kant, és aquella ètica que té un contingut, ens diu què hem de fer per tal d'aconseguir el que es considera que és el bé suprem per l'ésser humà.

Per Plató: Conjectura, semblança, figuració, imaginació

Segons els estoics i els cínics és la insensibilitat o absència d'afeccions, emocions, sentiments i passions, assolits a partir de l'exercici de la virtut. La contemplen com l'ideal moral del savi.