Concepció epistemològica que nega la possibilitat del coneixement ferm i segur i de l’existència de la veritat o de la possibilitat de la raó per accedir-hi.

Falta comesa, segons la Bíblia, pels primers pares de la humanitat, Adam i Eva.

Doctrina defensada des d’àmbits religiosos o polítics que no admet cap mena de rèplica. Les creences que enuncia són immodificables i han de ser acatades pels membres del col·lectiu sobre el qual exerceix influència. Veritat afirmada o creguda com a indiscutible.

Corrent filosòfic, directament oposat al materialisme, que no només afirma la presència en l'univers d'elements no materials, sinó també que l'univers s'interpreta millor des d'una perspectiva no materialista, donant primacia al que és immaterial.

Significa llei, usos, costums o normes, dispensades a partir d'alguna entitat (que pot ser cada poble, l'estat o els déus) que les legitima o els confereix sentit. Es contraposa a la llei de la naturalesa o 'phýsis'.

Terme d’origen grec que significa Univers, món total, ordenat i harmònic (en oposició a 'caos').

Expressió que significa que allò a què s’aplica o que es qualifica depèn de l’experiència.

Purificació.

Estat que correspon a fets l’existència dels quals és plenament fortuïta. Aquest terme s’oposa al de 'necessitat'. És un acte que podria no haver-se produït.

Fa referència a tot allò que pot ser comprovat o contrastat a través de l’observació i l’experiència.