Segons Plató, creença raonable, creença. La facultat que té l'ànima de percebre les realitats sensibles en elles mateixes (i no d'imaginar-se-les) i de creure que aquestes realitats constitueixen el que hi ha. La creença forma amb la imaginació una opinió.

Distinció qualitativa de S. Mill: els plaers de la pura sensació o corporals.

Doctrina de J.S. Mill que proposa avaluar les accions segons les conseqüències globals d'una regla universal. La norma ha de respectar la dignitat humana i el benestar general a llarg termini.

Teoria de J. Bentham que jutja la moralitat d'una acció concreta pel seu resultat immediat: és bona si és útil i beneficia els altres en aquell moment.

Segons l'utilitarisme, norma ètica que estableix que la llibertat individual només pot ser limitada si l'acció perjudica tercers. No és lícit perjudicar ningú en favor de la pròpia felicitat.

Actitud que consisteix en prendre la pròpia cultura com a punt de referència adequat per jutjar i valorar les altres.

Conjunt de fenòmens que no poden existir de cap altra manera o el contrari dels quals és impossible.

Teoria política de l'Estat mínim: defensa la mínima interferència pública en l'economia i en la vida privada, donant prioritat a la iniciativa individual.

Segons Kant, característica per la qual un judici, principi, imperatiu, etc. és incondicionat i vàlid universalment.

Per Kant, fórmula de la llei moral incondicionada. Prescriu una pauta de conducta basada en la Universalitat: "Obra només segons una màxima tal que puguis voler que esdevingui llei universal".