l’exportació de matèries primeres era el capítol més important, seguida de l’exportació de manufactures. Pel que fa a les importacions, el principal eren els “colonials” (sucre, cacau, te, etc.) i les manufactures de gran luxe procedents de l’Extrem Orient.

 Per la importació de béns de luxe, matèries primeres i aliments. Les exportacions estaven dominades per les manufactures, bàsicament la maquinària, mentre que les manufactures tèxtils tenien encara un pes poc rellevant, no suposaven més del 5% de les exportacions britàniques.

l’exportació de manufactures, amb predomini aclaparador del tèxtil, i la importació de matèries primeres i aliments.

a l’acumulació dels guanys

per la nova burgesia industrial, l’estancament dels salaris i en la limitació

dels drets polítics i civils de les classes treballadores

A la millora dels drets

socials i polítics dels treballadors que els proporcionà una major capacitat de

negociació en la distribució dels guanys de la productivitat, aconseguint un

augment dels saalrisper millorar les condicions de treball i remuneració de la

manufactura urbana

al lent augment de la

inversió i canvi tècnic que remunerà escassament al capital i propicià el

manteniment dels salaris elevats dels artesans

Són la

millor manera de protegir els interessos dels pagesos que depenen de les terres

comunals

Són un

pas important en la substitució de l’agricultura de pagesa per la gran explotació capitalista.

Van ser

molt ineficaces ja que els terratinents ja tenien les seves terres tancades i

els petits pagesos disposaven de molt poca terra

els nous

inputs energètics i els nous convertidors s’introduïren ràpidament en el sector

cotoner. El 1750 la mecanització d’aquest sector ja s’havia completat, i aquest

model serviria de refent per a la resta de branques industrials

afectaren

sobre tot als procediments, als materials i a les fonts d’energia, però els

processos de treball o les relacions entre els treballadors i els empresaris

sofriren escasses alteracions. Només en el sector cotoner s’introduïren

transformacions que revolucionaren els processos de treball i les relacions

socials, i que preludiaven els canvis que s’estendrien al conjunt de la

indústria durant la segona meitat del segle XIX

alteraren

considerablement les relacions socials a la indústria britànica. La introducció

de la màquina de vapor, els nous processos siderúrgics, les noves  màquines i l’estandardització de la producció

convertiren a la fàbrica en el model d’organització del treball dominant a la

indústria britànica a finals del segle XVIII

ha cercat com a indicadors del grau de desenvolupament

econòmic les taxes d'urbanització i els salaris reals

ha cercat com a indicadors de del grau de

desenvolupament econòmic els salaris nominals i la reducció del nombre de dies

de treball

ha trobat en l’evolució dels preus dels béns de consum

durables i els salaris nominals uns indicadors excel·lents dels nivells de vida

de la població

fou molt important, ja que el creixement d’aquesta variable assolí una intensitat superior fins i tot al que ha estat habitual al llarg del segle XX

fou moderat perquè els sectors més dinàmics –cotó, ferro, construcció de maquinària- eren inicialment petits

fou moderat perquè les indústries tradicionals i l’agricultura tingueren taxes de creixement de la producció negatives en un context de rendiments decreixents degut al creixement de la població. Tot i que el cotó i el ferro eren, ja des de finals del segle XVIII, els sectors més grans de l’economia britànica, el seu creixement no aconseguí compensar del tot el declivi de la resta de l’economia.

disminuiria la productivitat del treball i

disminuirien els rendiments de la terra

augmentaria

la productivitat del treball i disminuirien els rendiments de la terra.

disminuiria la productivitat del treball i

augmentarien els rendiments de la terra

l’expansió del cotó féu que la importància relativa de la resta de

sectors tèxtils davallés, tot i que durant aquesta etapa s’experimentaren

increments de la producció de teixits de llana, lli i seda

desplaçà ràpidament el lli, però no la llana o la seda. Això fou així perquè

els teixits d’aquestes darreres fibres s’adreçaven a diferents segments de la

demanda que els teixits de cotó

desplaçà ràpidament la llana, el lli o la seda, que veieren com

disminuïa fortament la seva producció

el

treball a domicili es mantingué en alguns oficis, especialment en aquells poc

modificats pel canvi tècnic o en els que les màquines necessàries eren

rudimentàries; amb freqüència, els empresaris utilitzaren de forma

complementària treball d’artesans domèstics i treball fabril

després

dels anys vuitanta del segle XVIII el nombre de treballadors domèstics disminuí

ràpidament, de manera que a inicis del segle XIX ja eren un col.lectiu marginal

en el

sector tèxtil, els treballadors a domicili desapareixeren en els darrers vint

anys del segle XVIII, però continuaren sent un col.lectiu important en la resta

de sectors industrials britànics almenys fins a mitjans del segle XIX

Un auge sense precedent de les petites ciutats agrícoles en detriment de les velles capitals de la manufactura gremial

un auge progressiu de les ciutats intermèdies destinades a les activitats no agrícoles, en detriment de la de la població resident a les viles dedicades íntegrament a l'agricultura

Un auge de les grans ciutats o metròpolis destinades al consum de les manufactures rurals, en detriment de les poblacions intermèdies manufactureres