Looking for ENGINYERIA DE FLUIDS (Metacurs) test answers and solutions? Browse our comprehensive collection of verified answers for ENGINYERIA DE FLUIDS (Metacurs) at atenea.upc.edu.
Get instant access to accurate answers and detailed explanations for your course questions. Our community-driven platform helps students succeed!
Es bombeja aigua a 20 °C (densitat ρ = 998 kg/m³, viscositat dinàmica μ = 1,002·10⁻³ Pa.s) des d’un dipòsit A (zA=5m) fins a un dipòsit B (zB=13 m). Pel transport del fluid es fan servir dues canonades en paral·lel de 36 m de longitud, fabricades amb acer comercial (de rugositat ε=4,5·10⁻⁵m). El diàmetre del tram 1 és de 8 cm i el diàmetre del tram 2 de 4 cm. El sistema disposa d’una bomba amb un rendiment global del 70 %, que consumeix 8 kW de potència d’accionament. Tot considerant negligibles les pèrdues de càrrega menors.
3. Indica si el cabal total bombejat augmenta, disminueix o es manté constant si l’altura del dipòsit A s’iguala a la del dipòsit B.
Es bombeja aigua a 20 °C (densitat ρ = 998 kg/m³, viscositat dinàmica μ = 1,002·10⁻³ Pa.s) des d’un dipòsit A (zA=5m) fins a un dipòsit B (zB=13 m). Pel transport del fluid es fan servir dues canonades en paral·lel de 36 m de longitud, fabricades amb acer comercial (de rugositat ε=4,5·10⁻⁵m). El diàmetre del tram 1 és de 8 cm i el diàmetre del tram 2 de 4 cm. El sistema disposa d’una bomba amb un rendiment global del 70 %, que consumeix 8 kW de potència d’accionament. Tot considerant negligibles les pèrdues de càrrega menors.
2. Calcula el cabal volumètric que circula en m3/s per cada tram. Per fer-ho, realitza dues iteracions i suposa inicialment que els factors de fricció són f₁ = 0,0182 per al tram 1 i f₂ = 0,0221 per al tram 2.
Es bombeja aigua a 20 °C (densitat ρ = 998 kg/m³, viscositat dinàmica μ = 1,002·10⁻³ Pa.s) des d’un dipòsit A (zA=5m) fins a un dipòsit B (zB=13 m). Pel transport del fluid es fan servir dues canonades en paral·lel de 36 m de longitud, fabricades amb acer comercial (de rugositat ε=4,5·10⁻⁵m). El diàmetre del tram 1 és de 8 cm i el diàmetre del tram 2 de 4 cm. El sistema disposa d’una bomba amb un rendiment global del 70 %, que consumeix 8 kW de potència d’accionament. Tot considerant negligibles les pèrdues de càrrega menors.
Un flux d’aire estàndard a nivell del mar (p = 101.3 kPa, T = 288 K, c = 0m/s) és succionat cap a un dipòsit a pressió Pb a través d’una tovera convergent-divergent (vegeu la figura adjunta). La secció (1) té la mínima àrea de la tovera, A1 =1 cm², mentre que la de la sortida (3) és A3 = 3 cm². L’aire es comporta com un gas ideal amb k=1'4 i R’=287 J/(kg·K). Es realitzen tres experiments independents (A, B, i C) a diferents pressions constants Pb.
Considereu que la velocitat de propagació c, de les onades a la superfície d’un fluid en aigües poc profundes depèn de la profunditat de l’aigua h, l’acceleració de la gravetat g, la densitat del fluid ρ, i la viscositat dinàmica del fluid 𝜇. És a dir, «math xmlns=¨http://www.w3.org/1998/Math/MathML¨»«mi»c«/mi»«mo»§#160;«/mo»«mo»=«/mo»«mo»§#160;«/mo»«mi»f«/mi»«mo»(«/mo»«mi»§#961;«/mi»«mo»,«/mo»«mo»§#160;«/mo»«mi»§#956;«/mi»«mo»,«/mo»«mo»§#160;«/mo»«mi»h«/mi»«mo»,«/mo»«mo»§#160;«/mo»«mi»g«/mi»«mo»)«/mo»«/math».
Considereu que la velocitat de propagació c, de les onades a la superfície d’un fluid en aigües poc profundes depèn de la profunditat de l’aigua h, l’acceleració de la gravetat g, la densitat del fluid ρ, i la viscositat dinàmica del fluid 𝜇. És a dir, c = f(ρ, μ, h, g).
Un flux d’aire estàndard a nivell del mar (p = 101.3 kPa, T = 288 K, c = 0m/s) és succionat cap a un dipòsit a pressió Pb a través d’una tovera convergent-divergent (vegeu la figura adjunta). La secció (1) té la mínima àrea de la tovera, A1 =1 cm², mentre que la de la sortida (3) és A3 = 3 cm². L’aire es comporta com un gas ideal amb k=1'4 i R’=287 J/(kg·K). Es realitzen tres experiments independents (A, B, i C) a diferents pressions constants Pb.
Considereu que la velocitat de propagació c, de les onades a la superfície d’un fluid en aigües poc profundes depèn de la profunditat de l’aigua h, l’acceleració de la gravetat g, la densitat del fluid ρ, i la viscositat dinàmica del fluid 𝜇. És a dir, «math xmlns=¨http://www.w3.org/1998/Math/MathML¨»«mi»c«/mi»«mo»§#160;«/mo»«mo»=«/mo»«mo»§#160;«/mo»«mi»f«/mi»«mo»(«/mo»«mi»§#961;«/mi»«mo»,«/mo»«mo»§#160;«/mo»«mi»§#956;«/mi»«mo»,«/mo»«mo»§#160;«/mo»«mi»h«/mi»«mo»,«/mo»«mo»§#160;«/mo»«mi»g«/mi»«mo»)«/mo»«/math».
Es vol estudiar la velocitat de les onades en aigua salada (ρ = 1025 kg/m³, μ = 1.10−3Pa·s) quan la profunditat és de h=50 m. Es realitza un model al laboratori experimentant amb alcohol etílic (ρ = 780 kg/m³, μ= 1,2.10−4 Pa·s)
2. La profunditat del tanc de laboratori, «math xmlns=¨http://www.w3.org/1998/Math/MathML¨»«msub»«mi»h«/mi»«mi»m«/mi»«/msub»«/math», necessària per complir semblança (en m)
Considereu que la velocitat de propagació c, de les onades a la superfície d’un fluid en aigües poc profundes depèn de la profunditat de l’aigua h, l’acceleració de la gravetat g, la densitat del fluid ρ, i la viscositat dinàmica del fluid 𝜇. És a dir, c = f(ρ, μ, h, g).