Looking for ENGINYERIA DE FLUIDS (Metacurs) test answers and solutions? Browse our comprehensive collection of verified answers for ENGINYERIA DE FLUIDS (Metacurs) at atenea.upc.edu.
Get instant access to accurate answers and detailed explanations for your course questions. Our community-driven platform helps students succeed!
Un flux d’aire estàndard a nivell del mar (p = 101'3 kPa, T = 288 K, c = 0m/s) és succionat cap a un dipòsit a pressió Pb a través d’una tovera convergent-divergent (vegeu la figura adjunta). La secció (1) té la mínima àrea de la tovera, A1 =1 cm², mentre que la de la sortida (3) és A3 = 3 cm². L’aire es comporta com un gas ideal amb k=1'4 i R’=287 J/(kg·K). Es realitzen tres experiments independents (A, B, i C) a diferents pressions constants Pb.
3. Experiment C – A la secció 2 hi ha una ona de xoc. Determineu nombre de Mach a la secció X abans de l’ona de xoc.
Un flux d’aire estàndard a nivell del mar (p = 101.3 kPa, T = 288 K, c = 0m/s) és succionat cap a un dipòsit a pressió Pb a través d’una tovera convergent-divergent (vegeu la figura adjunta). La secció (1) té la mínima àrea de la tovera, A1 =1 cm², mentre que la de la sortida (3) és A3 = 3 cm². L’aire es comporta com un gas ideal amb k=1'4 i R’=287 J/(kg·K). Es realitzen tres experiments independents (A, B, i C) a diferents pressions constants Pb.
2. Experiment B – El flux és tal que Ma > 1 a la secció 3. Calculeu la velocitat del flux, c1, a la secció mínima (en m/s)
Un flux d’aire estàndard a nivell del mar (p = 101'3 kPa, T = 288 K, c = 0m/s) és succionat cap a un dipòsit a pressió Pb a través d’una tovera convergent-divergent (vegeu la figura adjunta). La secció (1) té la mínima àrea de la tovera, A1 =1 cm², mentre que la de la sortida (3) és A3 = 3 cm². L’aire es comporta com un gas ideal amb k=1'4 i R’=287 J/(kg·K). Es realitzen tres experiments independents (A, B, i C) a diferents pressions constants Pb.
5. Determineu la pressió a la secció de sortid, en kPa
Considereu que la velocitat de propagació c, de les onades a la superfície d’un fluid en aigües poc profundes depèn de la profunditat de l’aigua h, l’acceleració de la gravetat g, la densitat del fluid ρ, i la viscositat dinàmica del fluid 𝜇. És a dir, c = f(ρ, μ, h, g).
Es vol estudiar la velocitat de les onades en aigua salada (ρ = 1025 kg/m³, μ = 1.10−3Pa·s) quan la profunditat és de h=50 m. Es realitza un model al laboratori experimentant amb alcohol etílic (ρ = 780 kg/m³, μ= 1,2.10−4 Pa·s)
2. La profunditat del tanc de laboratori, hm, necessària per complir semblança (en m)
Es vol estudiar la velocitat de les onades en aigua salada (ρ = 1025 kg/m³, μ = 1.10−3Pa·s) quan la profunditat és de h=50 m. Es realitza un model al laboratori experimentant amb alcohol etílic (ρ = 780 kg/m³, μ= 1,2.10−4 Pa·s)
3. Si en el model es mesura una velocitat d’onada de 1 m/s., determineu la velocitat al prototip (en m/s)
Dues plaques planes, infinites i paral·leles estan separades per una distància h de 5 mm. La placa inferior està fixa. La placa superior es mou cap a la dreta amb una velocitat constant c de 0.6 m/s. Hi ha un gradient de pressió constant aplicat en la direcció x, ∂𝑃/∂𝑥=−4000 Pa/m. El fluid és oli amb μ = 0.1 Pa·s i ρ = 850 kg/m³. Considereu que el flux és estacionari, incompressible, totalment desenvolupat i laminar. La gravetat actua verticalment cap avall (direcció z) g=(0,0,-g).
Dues plaques planes, infinites i paral·leles estan separades per una distància h de 5 mm. La placa inferior està fixa. La placa superior es mou cap a la dreta amb una velocitat constant c de 0.6 m/s. Hi ha un gradient de pressió constant aplicat en la direcció x, ∂𝑃/∂𝑥=−4000 Pa/m. El fluid és oli amb μ = 0.1 Pa·s i ρ = 850 kg/m³. Considereu que el flux és estacionari, incompressible, totalment desenvolupat i laminar. La gravetat actua verticalment cap avall (direcció z) g=(0,0,-g).
2. Obtén l’expressió general de la velocitat
Dues plaques planes, infinites i paral·leles estan separades per una distància h de 5 mm. La placa inferior està fixa. La placa superior es mou cap a la dreta amb una velocitat constant c de 0.6 m/s. Hi ha un gradient de pressió constant aplicat en la direcció x, ∂𝑃/∂𝑥=−4000 Pa/m. El fluid és oli amb μ = 0.1 Pa·s i ρ = 850 kg/m³. Considereu que el flux és estacionari, incompressible, totalment desenvolupat i laminar. La gravetat actua verticalment cap avall (direcció z) g=(0,0,-g).
4. Determineu la velocitat a mitja alçada u(y = h/2) en m/s.
Dues plaques planes, infinites i paral·leles estan separades per una distància h de 5 mm. La placa inferior està fixa. La placa superior es mou cap a la dreta amb una velocitat constant c de 0.6 m/s. Hi ha un gradient de pressió constant aplicat en la direcció x, ∂𝑃/∂𝑥=−4000 Pa/m. El fluid és oli amb μ = 0.1 Pa·s i ρ = 850 kg/m³. Considereu que el flux és estacionari, incompressible, totalment desenvolupat i laminar. La gravetat actua verticalment cap avall (direcció z) g=(0,0,-g).
7. Calculeu els esforços viscosos 𝜏yx (en Pa) del fuid sobre la placa inferior i la placa superior.