En Sòcrates significa estrictament diàleg orientat a la recerca de la veritat. En Plató la és, a més del diàleg, el procés de purificació de ('ànima fins arribar a la idea de Bé.

Teoria que posa l’individu com a fonament de la societat, dóna molta importància als drets individuals i defensa la independència política i econòmica de l’individu.

És una suposició, o un supòsit, amb la intenció d'explicar alguna cosa. Referida a la ciència, és una generalització o enunciat general que, en principi, suposa una interpretació de determinats fets, i que adoptem transitòriament com a vertadera mentre la sotmetem a confirmació o refutació.

Capacitat que un enunciat o proposició té de ser refusat o falsat (és a dir, que es demostri que és fals) per l’experiència.

La facultat que té l'anima per representar imatges. Correspon al grau més baix de coneixement segons Plató, es queda en la pura imatge.

Branca de la filosofia que investiga i reflexiona sobre les qüestions relacionades amb la bellesa i l’art en general.

Concepte que proveé del verb llatí esse, que significa ésser. Les Idees (com el Bé o la Justícia) són ésser en sí, permanents, immutables, eternes, perfectes. Representen la forma en el món de les idees de Plató així com en la substància d’Aristòtil

Es diu d'aquelles doctrines o ensenyaments destinats a ús intern dels quals són membres d'una escola o secta.

Doctrina que considera que el fonament últim i constitutiu de la realitat és la matèria.

És el de la mera aparença, que és conegut a través dels sentits, per oposició al món intel·ligible que és conegut a través de la raó.