Segons Plató, govern del despotisme i de la ignorància, dominat per un cap en el qual predominen les passions de la part més baixa de l'ànima, donant lloc al domini de la crueltat i de la brutalitat.

Argumentació que passa dels enunciats singulars o concrets, com ara les descripcions de fets, als enunciats universals, com ara les hipòtesis o lleis.

Coneixement demostratiu, pensament discursiu, enteniment, pensament.

Lloc o estat imaginari on tot és oposat a una situació ideal. Constitueix una projecció amplificada d’aspectes reals, com la tecnologia, fins a construir models de societat dominats per variants del totalitarisme, el caos o l’autodestrucció.

En la tradició òrfica i pitagòrica va unit a la metempsicosi o transmigració de les ànimes, designant en aquest cas el record de les vides anteriors.

Religió d’influència iraniana, segle III d.C. que nega la responsabilitat humana pels mals comesos, ja que creu que aquests no eren producte del lliure albir, sinó del domini de les forces del mal sobre la nostra vida. El cosmos s’explica com una batalla entre les forces del bé (la llum) i les forces del mal (la foscor).

Sistema polític que reuneix en mans d’un grup o partit polític tots els poders de l’Estat, no permet l’actuació d’altres partits, imposa la seva ideologia en tots els ordes de la vida del país i viola els drets humans en profit de la raó d’estat.

Sistema astronòmic que situa el Sol en el centre de l’Univers.

En grec, Plaer

Teoria sobre l’origen i la naturalesa dels éssers vius segons la qual aquests han estat sempre com són ara, romanen sempre inalterables, sense que pateixin canvis o transformacions.