Part del pensament de Descartes que consisteix a reflexionar de manera ordenada a partir de veritats evidents, aplicant quatre regles.

Terme que l'escepticisme grec aplica a la decisió de suspendre el judici quan es troba davant opininiones d'igual valor.

Conjunt d'elements descriptius o narratius que corresponen a diversos detalls d'una Idea que es pretén explicar

Distinció qualitativa de S. Mill: els plaers de l'intel·lecte, la imaginació i els sentiments

Segons Descartes, els continguts del pensament. Poden ser adventícies, factícies o innates.

Segons Hume, feix, manyoc o col·lecció de diferents percepcions que succeeixen unes a altres amb una rapidesa inconcebible i que estan en perpetu flux o moviment. 

Segons Kant, principi condicionat que ens diu com actuar per aconseguir quelcom i condiciona les nostres accions (mitjans) de manera que estiguin orientades a una finalitat concreta.

Segons Kant, allò incondicionalment bo; un principi a priori, objectiu i universal que s’expressa en forma de deure.

Segons Kant, capacitat d’actuar per la representació de les lleis o principis. Kant la identifica amb la raó pràctica, ja que per derivar les accions de les lleis, s’exigeix la raó.