Terme que prové del terme grec 'saviesa'; a la Grècia clàssica, designa el savi, l’expert en saber.

Concepció religiosa, mitològica o filosòfica que explica l’origen i la formació del món.

El conjunt de ciutadans, el poble.

Virtut, excel·lència, o positiva qualitat humana, que a la Grècia clàssica s’associava inicialment a l’origen noble i més tard es va relacionar amb l’aprenentatge i la possessió del coneixement.

Deriva del grec i significa: Poder. 

Raonament en el que una afirmació i la seva negació s’impliquen mútuament.

Posició epistemològica que considera que el coneixement depèn de diferents circumstàncies (històriques, culturals...) i, conseqüentment, no existeix la veritat absoluta i objectiva.

Concepció epistemològica que defensa la possibilitat del coneixement i de la capacitat de la raó per accedir a la veritat.

Esforç constant i sistemàtic per a atènyer la perfecció ètica o religiosa per mitjà de la repressió dels vicis, renúncies voluntàries de plaers lícits i, a vegades, fins i tot imposició voluntària de mortificacions corporals, i per mitjà de l’exercici de les virtuts, la pregària i el recolliment interior.

Principi elemental de tot el que hi ha.