Significa llei, usos, costums o normes, dispensades a partir d'alguna entitat (que pot ser cada poble, l'estat o els déus) que les legitima o els confereix sentit. Es contraposa a la llei de la naturalesa o 'phýsis'.

Corrent filosòfic, directament oposat al materialisme, que no només afirma la presència en l'univers d'elements no materials, sinó també que l'univers s'interpreta millor des d'una perspectiva no materialista, donant primacia al que és immaterial.

Terme d’origen grec que significa Univers, món total, ordenat i harmònic (en oposició a 'caos').

Purificació.

Estat que correspon a fets l’existència dels quals és plenament fortuïta. Aquest terme s’oposa al de 'necessitat'. És un acte que podria no haver-se produït.

Expressió que significa que allò a què s’aplica o que es qualifica depèn de l’experiència.

Fa referència a tot allò que pot ser comprovat o contrastat a través de l’observació i l’experiència.

L’emigració de l’ànima a altres éssers vius

Terme utilitzat per referir-se a la Bíblia, és a dir, el conjunt de llibres canònics del judaisme i el cristianisme.

Cultura entesa com a educació.