Concepte que proveé del verb llatí esse, que significa ésser. En Plató, les Idees (com el Bé o la Justícia) són ésser en sí, permanents, immutables, eternes, perfectes. Representen la forma en el món de les idees de Plató així com en la substància d’Aristòtil

Segons Hume, el fet de la consciència o modificació de la nostra ment. Contingut que és present a la ment.

Aplicat a una societat, significa aquella que és capaç d'autoabastiment i ser plenament autosuficient, sense necessitat de dependre d'unes altres. En aquest sentit social, aquest ideal va ser reivindicat per Plató i per Aristòtil. Aplicat a l'home, significa aquell que es basta a si mateix perquè es posseeix plenament.

Imperturbabilitat de l'ànima que s'obté a partir del domini o extinció de les passions. El seu ús més específic correspon als epicuris, els qui buscaven la pau per la plenitud del plaer (en tant absència de dolor). A més, defensaven la necessitat de no ocupar-se del món exterior i dedicar la vida al cultiu de l'amistat.

Teoria aristotèlica segons la qual cadascun dels individus particulars que componen el món sensible està compost de matèria i forma.

Part del mètode cartesià que consisteix en fer enumeracions completes i revisions generals per evitar errors.

Concepció teològica que creu en l’existència d'uns éssers sobrenaturals. Pel cristianisme són Déu Pare, Fill i Esperit Sant, són una sola essència.

Part del mètode cartesià que consisteix en dividir els problemes complexos en parts més simples per poder-los resoldre.

És una forma de govern que està impregnada per la religió dominant. Els líders polítics acostumen a ser alhora líders religiosos, i diuen governar en nom de la divinitat a la qual veneren.

Sistema filosòfic que procura conciliar diferents doctrines o tesis.