Una de les lleis d'associació d'idees deguda a una experiència acumulada (costum o hàbit).  La percepció sensible només ens pot testimoniar la contigüitat i successió temporal de dos fets: mai la seva connexió necessària

Part del mètode cartesià que consisteix en no acceptar com a veritable res que no es presenti de manera clara i distinta a la ment.

Segons Descartes, la substància infinita, creadora del jo i del món.

Segons Hume, experiència reiterada, que posa en marxa el dinamisme de la nostra imaginació, i condueix a la creença en la regularitat dels fenòmens: és a dir, ens porta a esperar en el futur una sèrie d'esdeveniments similars als apareguts en el passat.

De la idea de Déu com a ésser perfecte se’n dedueix necessàriament la seva existència de forma racional.

Segons Hume, facultat de la ment capaç de separar i combinar les idees entre si de diverses maneres.

Segons Hume, percepció més feble i menys viva. Representació interna, còpia o imatge atenuada d'una impressió. 

En Sòcrates significa estrictament diàleg orientat a la recerca de la veritat. En Plató la és, a més del diàleg, el procés de purificació de ('ànima fins arribar a la idea de Bé.

Teoria que posa l’individu com a fonament de la societat, dóna molta importància als drets individuals i defensa la independència política i econòmica de l’individu.

És una suposició, o un supòsit, amb la intenció d'explicar alguna cosa. Referida a la ciència, és una generalització o enunciat general que, en principi, suposa una interpretació de determinats fets, i que adoptem transitòriament com a vertadera mentre la sotmetem a confirmació o refutació.