Concepció de Sòcrates que fa correspondre el saber amb la virtut i la maldat amb la ignorància.

Doctrina filosòfico-científica que considera que tots els fenòmens obeeixen necessàriament a un conjunt de causes expressables en lleis universals.

No hi ha cap llei moral universal. La moral és producte de la convenció dels homes.

La Idea de Bé és el bé moral universal. La raó pot descobrir el bé moral en si. Aquest no és subjectiu, sinó objectiu. La felicitat consisteix en fer el bé moral.

L’emigració de l’ànima a altres éssers vius.

Expressió que significa que allò de què es parla és independent de l’experiència.

Doctrina que reconeix l'existència d'un déu personal, principi i causa de l'univers, però sense cap influx ulterior sobre el món i sense possibilitat de revelació.

Concepció epistemològica que nega la possibilitat del coneixement ferm i segur i de l’existència de la veritat o de la possibilitat de la raó per accedir-hi.

Doctrina defensada des d’àmbits religiosos o polítics que no admet cap mena de rèplica. Les creences que enuncia són immodificables i han de ser acatades pels membres del col·lectiu sobre el qual exerceix influència. Veritat afirmada o creguda com a indiscutible.

Falta comesa, segons la Bíblia, pels primers pares de la humanitat, Adam i Eva.