La facultat que té l'anima per representar imatges. Correspon al grau més baix de coneixement segons Plató, es queda en la pura imatge.

Capacitat que un enunciat o proposició té de ser refusat o falsat (és a dir, que es demostri que és fals) per l’experiència.

Branca de la filosofia que investiga i reflexiona sobre les qüestions relacionades amb la bellesa i l’art en general.

Concepte que proveé del verb llatí esse, que significa ésser. Les Idees (com el Bé o la Justícia) són ésser en sí, permanents, immutables, eternes, perfectes. Representen la forma en el món de les idees de Plató així com en la substància d’Aristòtil

Doctrina que considera que el fonament últim i constitutiu de la realitat és la matèria.

Es diu d'aquelles doctrines o ensenyaments destinats a ús intern dels quals són membres d'una escola o secta.

És el de la mera aparença, que és conegut a través dels sentits, per oposició al món intel·ligible que és conegut a través de la raó.

Segons Plató, govern del despotisme i de la ignorància, dominat per un cap en el qual predominen les passions de la part més baixa de l'ànima, donant lloc al domini de la crueltat i de la brutalitat.

Argumentació que passa dels enunciats singulars o concrets, com ara les descripcions de fets, als enunciats universals, com ara les hipòtesis o lleis.

Lloc o estat imaginari on tot és oposat a una situació ideal. Constitueix una projecció amplificada d’aspectes reals, com la tecnologia, fins a construir models de societat dominats per variants del totalitarisme, el caos o l’autodestrucció.